Verb Encarnat, Déu tot poderós i etern, que has volgut quedar-te entre nosaltres sota les espècies del Pa i el Vi, per ser aliment, llum, descans, pau, consol i ajuda en les dificultats i angoixes de la vida.
Què davant d’aquesta immensitat incomprensible, diguem com l’apòstol Pere… “A qui anirem Senyor? només Tu tens paraules de Vida eterna!”
Que davant la dificultat de creure, puguem “palpar” aquesta realitat i surti dels nostres cors, la meravellada expressió de l’apòstol Tomás… “Senyor meu i Déu meu!”.
Que davant l’abandó dels Sagraris, assemblat l’abandó de la Creu, restem amb la Mare de Déu, l’apòstol Joan i les santes dones, als peus de qui ens és Camí Veritat i Vida!